els nens del carrer...
Tànger, per la seva situació fronterissa entre l'Africa i Europa, entre el Sud i el Nord, entre la pobresa i l'abundància, és una ciutat on van a parar tots aquells que volen saltar.
També el somni de qualsevol nen marroquí és saltar l'estret. Així que aquí a la ciutat arriben molts nens que s'afegeixen als nens tangerins i esperen la seva oportunitat, sigui per patera, sigui sota un camió...
Dissabte vam anar a conèixer una ONG, Ningún Niño Sin Techo (http://www.nnst.org/), que treballa amb aquests nens del carrer. Ens hi va dur el Samir, un amic tangerí, que havia estat allà fent una formació. Hi vam passar la tarda, parlant amb el vice-president, l'Abdul, que ens va explicar com funciona tot el projecte, i després visitant la casa i saludant els 17 nens que hi viuen actualment. Són nens tangerins, amb família, que vivien al carrer 24h, i que ara han passat a formar part d'aquesta família de nens i educadors. Viuen a la casa, s'han reintegrat a l'escola... sempre sota la seva pròpia voluntat.
Ens va agradar la senzillesa del projecte... un projecte que és molt vàlid en aquest context tan difícil de Tànger. Perquè just al costat de casa nostra hi ha una de les cantonades on viuen nens del carrer, tot el dia esnifant aiguarras, bruts... fa por i tot passar-hi. I sempre et planteges... "i jo què puc fer?" "hi ha algú que faci alguna cosa?" Doncs mira, sí...
També el somni de qualsevol nen marroquí és saltar l'estret. Així que aquí a la ciutat arriben molts nens que s'afegeixen als nens tangerins i esperen la seva oportunitat, sigui per patera, sigui sota un camió...
Dissabte vam anar a conèixer una ONG, Ningún Niño Sin Techo (http://www.nnst.org/), que treballa amb aquests nens del carrer. Ens hi va dur el Samir, un amic tangerí, que havia estat allà fent una formació. Hi vam passar la tarda, parlant amb el vice-president, l'Abdul, que ens va explicar com funciona tot el projecte, i després visitant la casa i saludant els 17 nens que hi viuen actualment. Són nens tangerins, amb família, que vivien al carrer 24h, i que ara han passat a formar part d'aquesta família de nens i educadors. Viuen a la casa, s'han reintegrat a l'escola... sempre sota la seva pròpia voluntat.
Ens va agradar la senzillesa del projecte... un projecte que és molt vàlid en aquest context tan difícil de Tànger. Perquè just al costat de casa nostra hi ha una de les cantonades on viuen nens del carrer, tot el dia esnifant aiguarras, bruts... fa por i tot passar-hi. I sempre et planteges... "i jo què puc fer?" "hi ha algú que faci alguna cosa?" Doncs mira, sí...
2 comentaris:
mira que he estat per casa vostra i no sóc gens conscient d'aquesta realitat que expliqueu.
vaja! doncs sí que t'hi fixes poc! és aquella cantonada del carrer fes amb moussa bin nusair, a la porta del mercat... és molt bruta. a més, sempre hi ha nens pel carrer demanant, no et van demanar mai res?
Publica un comentari a l'entrada