Babel, històries de cada dia...

Aquesta setmana vam anar a veure Babel a la recentment inaugurada 'Cinémathèque de Tanger'. Ens ha agradat molt la pel.li, sobretot com reflexa aquest món global i entrellaçat en què vivim, tan heterogeni en cultures i geografies i alhora amb tantes coses en comú pel que fa als sentiments de les persones...



Així doncs, impregnats una mica de l'estil d' Alejandro González Iñárritu (director de 'Babel'), us fem partíceps de tres històries d'aquests cap de setmana:

- Dissabte a la tarda va venir un amic, en Saïd, amb la seva neboda de 3 mesos perquè conegués la Lia (ella, el Pietro, la Lina i la Kitumaini són la seva colla d'amics tangerins, us els presentarem un altre dia). En Saïd està pendent de viatjar il.legalment cap a Espanya i ens va estar explicant les diferents vies que està intentant. De moment ja ha pagat uns 3000€ i li falten pagar uns 3000€ més. El més fort es que ens va dir que ho està pagant... al consolat! Perquè fins hi tot dins el Consolat Espanyol es produeix compra-venda il.legal de visats per creuar l'estret (quan al mateix temps el govern espanyol i europeu estan gastant-se un dineral per tenir tancades les fronteres... quanta incoherència...)

- Ahir l'Ander i la Mireia van començar l'acolliment del Mustafa a la seva llar de Cerdanyola, atrament coneguda amb el nom de 'Can Etxea'. El Mustafa, que encara no coneixem, va néixer a Tànger i fins fa poc ha estat tutel.lat per la Generalitat. Ara que ja té 18 anys li toca anar-se buscant la vida, i a través de l'entitat 'Punt de Referència' ha conegut i començat a conviure amb els padrins de la Lia. Ja tenim ganes de conèixer-lo. Esperem que sigui una molt bona experiència per tots.

- La tercera història podria ser la del Samir, un altre amic marroquí que és tot un 'public relations'. D'ell ja en vam parlar el dia que us presentàvem l'associació 'ningún niño sin techo'. El Samir treballa a 'Contactel', una empresa espanyola que ven productes per telèfon a Espanya des de Tànger (els venedors, és clar, són marroquins que parlen bé el castellà i que a la feina passen a dir-se 'Manuel' en comptes de 'Samir', per exemple). El Samir des de fa poc ha obert amb un amic un parell de botigues de roba per a dona, amb articles bastant fashion i atrevits. La roba la compra a Ceuta de rebaixes o li porta sa germana que viu a Manresa. Sembla que el negoci pot funcionar malgrat que els preus són cars. Diu que les marroquines joves, malgrat el que pugui semblar, es gasten molts diners en roba, maquillatge i perruqueria d'última moda.


Aquí ho deixem per avui... acabem amb una altra foto amb la Núria, el Moha, la Lia i la Nona, com a preludi d'una altra història, també babeliana, que explicarem més endavant...