L'Hogar Lerchundi i l'any que ve

Bé, ara em penso que ja ho puc dir. La nostra aventura tangerina no s'acaba aquest estiu, com estava previst en un principi, sinó, com a mínim, d'aquí un any. He acceptat una feina de direcció de l'Hogar Lerchundi (podeu veure la pg web en els enllaços) per un any (ampliable a dos si el Diego té una feina que el motivi prou). Començaré a treballar a mitjans de juny, i ens instal·larem al centre a mitjans de juliol (si algú vol llogar l'agradable piset on ara estem, a partir de l'agost està lliure!)
Es tracta d'un centre de la ONG Proclade Bética, ubicat a Tànger, a l'antic barri espanyol (i que actualment és un dels barris del centre més pobres, deixats i perillosos). És per a nenes i nens de famílies marroquines amb pocs recursos, desestructuració familiar i sovint monoparentals (o monomarentals, més aviat). Obre cada dia de 7.30 a 16.30 i fa de suport a l'escola del barri: els nens van a l'escola en l'horari que els toca (que un dia pot ser de 8 a 10 i de 12 a 14, i l'endemà de 10 a 14, i l'altre de 8 a 12...) i hi ha uns monitors que s'encarreguen de portar-los-hi des del centre i anar-los a buscar per tornar-los al centre, on fan classes de reforç i deures, mengen, es dutxen, van al metge si cal... i juguen, clar!
La meva feina serà la de direcció del centre. Faré de treballadora social (abans d'acabar la carrera!)... en darija! És el que estava buscant! Em tocarà fer feina de despatx, contacte amb la ONG i les diferents institucions (espanyoles i marroquines), amb l'escola, redacció de projectes i memòries, portar l'economia del projecte, administrar la casa d'acollida (que és on també viurem), visites a domicili de les famílies, gestionar l'equip, visitar Sevilla de tant en tant... moltes coses, i totes interessants! Ja us aniré explicant com va.
De moment, podeu veure una foto de l'altre dia. El Juande i la Rocío, la parella amb qui compartirem comunitat i equip de treball (ell és fuster i s'encarrega del taller de fusteria del centre, i ella és educadora i és la cap pedagògica del projecte), van organitzar una festa de comiat perquè aquesta setmana se n'han anat a Màlaga, d'on ells són, on a finals de maig naixerà el seu primer fill (serà el germà petit de la Lia!). Com veieu, hi va haver ballaruca i tot. (A la foto hi ha el Jesús, de Cadiz, i el Juande, el de la jil·laba, ballant amb les dues cuineres del centre). Ara aquí s'hi ha quedat l'Ismael, l'actual director, que a partir del juny, quan jo acabi els exàmens, s'encarregarà de fer-me el traspàs de la direcció del centre. Al setembre, finalment, ja m'hi posaré jo de ple. Em fa molta il·lusió! I com podeu veure, serà una realitat ben diferent de la que viu el Diego amb Mixta Africa. Per sort, ell també la podrà compartir.