anant de bòlid

Hola a tots!
Sóc la Maria. Ara feia molt de temps que no escrivia. I és que fa unes setmanes que això és un no parar! Primer, els exàmens: vaig estar estudiant a tope per fer els nou que tenia... i em penso que han anat tots molt bé!
Va ser acabar els exàmens i començar a treballar a la que serà la meva feina l'any que ve, la direcció de l'Hogar Lerchundi. Des de llavors han estat dues setmanes i mitja de ritme intens: he enganxat ni més ni menys que l'sprint final de curs (ahir va ser la festa final), i això, sumat a l'absència dels altres dos membres de l'equip directiu, el Juande i la Rocío, (que la setmana passada van tenir el Pedro, el seu primer fill, a Màlaga) ha fet que l'Ismael i jo tinguéssim molta feina per fer i poques hores per fer-la!
Per sort, ara tinc cinc dies de ritme més tranquil (s'han acabat les activitats amb els nens i tothom té festa fins dilluns... de fet, sóc l'única que treballo aquests dies!) i després ja hi haurà aquí el Juande per preparar els campaments... i a més, el Diego i jo ens traslladarem a viure a l'Hogar diumenge que ve! Això vol dir que no hauré d'anar amunt i avall cada dia amb la Lia, ja que tindré la residència a la feina (o la feina a la residència).

Ja us vaig explicar què era l'Hogar. Ara us faig cinc cèntims de quina és la meva feina: entro a les 7.30 i baixo al centre per acollir els nens i nenes i les mares, que van arribant fins les 8.30; xerrem una estona amb cadascú, ens expliquen les últimes novetats, si el nen/a té algun problema que calgui saber, passem llista... Tot seguit, pugem l'Ismael i jo (que ara ho fem tot junts, perquè així jo vaig veient com funciona la cosa) a dalt al pis i esmorzem (uns dies amb més temps que d'altres). Actualment hi ha obres a la casa (ens estan fent l'apartament), així que cal anar-hi fent un cop d'ull. Cap a les 9 ens posem al despatx a fer feina més de 'paperassa': mirar el correu de l'Hogar, respondre mails, ordenar correspondència, fer el que calgui (ahir, per exemple, preparar tots els sous dels treballadors). Si cal (i normalment cal), se surt a fer recados: anar al banc, anar a pagar els subministraments, reunir-se amb el director de l'escola on van els nens o de l'institut, anar a comprar material... el que sigui. Si no cal, doncs et quedes a l'Hogar i fas economia, o poses al dia la base de dades dels nens i nenes, o baixes una estona al centre per controlar que tot vagi bé i donar un cop de mà (això normalment ho fa la Rocío, que és la cap pedagògica del centre). Molts matins cal fer una visita a domicili a alguna família: es tracta de poder visitar totes les famílies al cap de l'any... i són més de vuitanta!
A part, has de fer de porter, ja que tot el matí truca gent demanant coses: treballadors del centre que necessiten material, fotocòpies o menjar del rebost; pares i mares que han de portar els fills al metge, a la farmàcia (les despeses mèdiques bàsiques les tenen cobertes per l'apadrinament de l'Hogar); altres persones que no tenen on més trucar, o que vénen a provar sort, a veure si els donem alguna cosa (cosa que no passa mai)...
Ja veieu, la feina és variada!
Després de dinar la tarda passa ràpidament: a les 15.30 ja tenim reunió de monitors, o reunió amb un grup de mares a qui fem un curs de formació en un projecte d'intervenció familiar per integrar-les al món laboral...
I aquí no s'acaba, perquè algunes tardes, tard, també hi ha reunions: de la Comissió de l'Hogar, de Càrites parroquial, de l'equip directiu si no ens hem pogut trobar abans....

Vaja, que estic entretinguda! per tant, si veieu que no us responc els mails que m'envieu, perdoneu-me! Que últimament vaig de bòlid.

D'altra banda, us deixo aquí una foto d'una cerimònia que hi va haver a Tànger fa dues setmanes: l'antítesi del que volem com a Església, una obra de teatre en què van ordenar bisbe de Tànger el franciscà Santiago Agrelo. Va venir cúria de l'església a punta pala, i la cerimònia va durar tres hores... Fins i tot hi va haver un banquet al qual em van convidar com a directora de l'Hogar... buf!