doble vida

En certa manera sento que tinc una doble vida. No és fàcil, i no m'agrada. Però penso que tal vegada sigui la millor manera que se m'ofereix ara per estar aquí a Tànger.

Una vida és a l'Hogar Lerchundi, amb la dinàmica intensa i estructurada del dia a dia, de la Comunitat, la pregaria, els àpats, el ritme de la Lia (el Pedro encara no en té gaire de ritme). Un lloc de pau, d'alegria, de treball, d'entrega i de senzillesa. S'hi està bé a l'Hogar. Crec que poc a poc l'anem fent nostre i estimant. Hi sóc els caps de setmana tot el dia, però entre setmana només a partir de les 6 de la tarda, a vegades més tard.

L'altra vida és la de la feina. Una feina a vegades interessant i a vegades no. Amb un ritme fort i una agenda gens previsible. Al servei i a les ordres de tota la piràmide jeràrquica que està sobre meu, que sovint pren decisions qüestionables, però que no es poden qüestionar. I alhora donant ordres a tots als qui les he de donar. Al servei d'una estructura que tendeix a absorvir tot el temps i energia i on és dificil dir que surts a les 17.30h perquè vols jugar, banyar i donar de sopar a la teva filla. Al servei d'un projecte a priori interessant, però a posteriori contradictori amb la manera com es duu a terme. Amb massa diners, i amb massa confiança en els diners. Amb moltes persones al servei, però amb massa indiferència per aquestes persones.

Em reconforta creure que estic aprenent i coneixent moltes coses 'sobre la vida misma' i també sobre el món de la promoció i de la construcció, i que espero en un futur proper poder aplicar tots aquests coneixements vertaderament en l'àmbit de l'arquitectura i l'habitat 'honestos', en el sentit que diu el Pau en la darrera entrevista que publica el seu blog.

Davant d'aquesta 'doble vida', el meu repte està en ser la mateixa persona a tots dos llocs, i a mantenir el cap ben clar de cap a on cal anar. En aquest sentit crec que l'Hogar m'ajuda molt. Més que si estiguéssim vivint tots 3 sols com fins ara.

Novament hem estat molt afortunats d'haver-nos-el trobat pel camí, i d'haver-hi estat acollits. Gràcies!

(el diego a l'obra de Martil-Tetuan on està treballant: 4500 habitatges)

(la Lia al Bell-Lloch -Dorres-, mirador de la Cerdanya, aquest agost)