canvis laborals per al Diego
Doncs sí, després d'un any a Mixta-Africa i de més que suficients alts i baixos emocionals i ideològics amb aquesta empresa i amb la feina que he anat fent, he decidit dir sí a una oferta de la Fundación CEAR per a coordinar un projecte d'habitat social a Tànger que ha d'iniciar en breu.
Dir no ha Mixta no ha estat una decisió fàcil perquè, malgrat tot, una feina com aquesta atrapa una mica i últimament li havia agafat el 'gustillo' a algunes coses. M'ha agradat muntar equip des de 0, crear i coordinar procediments nous, i participar de la gestió de la construcció de 3000 habitatges en un any al Marroc. He trobat a faltar 'Sentit' a la feina, i també coherència entre vida professional i vida privada, a part que se m'han fet pesades una sèrie de negligències i situacions 'poc agradables' amb les que m'he hagut de trobar. Me'n vaig conscient que si em quedés podria aprendre més coses i 'arribar més lluny', però potser massa lluny com per poder retrobar la direcció del camí de partida.
La Fundación CEAR http://www.fundacioncear.org/ és un altre món completament diferent: m'endinso en el món de la cooperació ara professionalment, 6 anys després de tota l'època a El Salvador i del PFC. Les parts positives són que la FCEAR, pel que he sentit a dir, és una entitat que es reconeix per la seva seriositat en l'àmbit de la cooperació, i que és una de les principals entitats espanyoles involucrades en el tema de l'hàbitat a l'Àfrica, a través del seu programa 'Habitáfrica'. A més, em demanen un compromís de mitja jornada, de manera que l'altra mitja em queda disponible per al que pugui anar sorgint. M'agrada recuperar aquesta llibertat i alhora em fa respecte no saber-la administrar prou bé.
La part negativa és que em suposa començar de nou una feina que serà la 4ª en 3 anys; massa rotació en poc temps; estic una mica cansat de canviar i a més crec que cal una certa continuïtat als llocs per poder fer les coses ben fetes (i em tornarà a tocar canviar d'aquí un any i mig, quan marxem). També em fa respecte pensar que estic tocant àmbits professionals molt diferents els uns dels altres i per tant no estic aprofundint ni aprenent a fons en cap d'ells.
La part negativa és que em suposa començar de nou una feina que serà la 4ª en 3 anys; massa rotació en poc temps; estic una mica cansat de canviar i a més crec que cal una certa continuïtat als llocs per poder fer les coses ben fetes (i em tornarà a tocar canviar d'aquí un any i mig, quan marxem). També em fa respecte pensar que estic tocant àmbits professionals molt diferents els uns dels altres i per tant no estic aprofundint ni aprenent a fons en cap d'ells.
Total, que 'la primavera, la sang altera' i que a partir del proper 21 de març canvio de terç, jo crec que cap a millor tant a nivell personal i professional, com familiar i de l'Hogar. Espero poder fer un bon servei a la societat tangerina desafavorida, per una vegada. Ja aniré explicant.
Aquí unes fotos d'un dels molts barris de la perifèria de Tànger, semblant a on hauré de treballar.
7 comentaris:
Crec que es bo coenixer les coses. Ara serà una nova etapa i nova gent.
De cada feina que fas sempre s'apren i encara que sembli que no profunditzes amb res, vas agafant experiència pel teu futur.
Espero que aquesta nova experiència et vagi bé i t'obri nous horitzon
tieta pantalons
molta sort amb la nova feina!! "tocar una mica de tot" tb va bé per saber cap on voldràs enfocar després!
anna
molt sincer el teu escrit, Diego, i molt lúcid em sembla a mi. No és fàcil decidir tot això dels canvis de feina i no és fàcil tampoc gestionar bé el temps lliure entre tants interessos com sempre tens al davant i la gestió familiar i del Hogar. Certament, tens molts fronts oberts i la vida és curteta... què ho fa que em sembli cada cop més curta?
mercè
con todo lo que te va pasando a lo largo de la vida ( laboral, personal....) todo tiene un sentido y de cada cosa siempre hay cosas buenas! llevate lo bueno y sigue adelante que vales un monton!!!
un peto per la mery, lia, per tu i el pau!
merche
Por tío Pepe, S.J. y casualidades de la vida, jeje, me entero de la existencia de este blog...
Me ha encantado entrar en él y descubriros un poco más, pues vuestra visita de Navidad fue "relámpago" y ni tiempo tuve de enterarme de la "buenanueva", jajaja!!! ¡MUCHISIMAS FELICIDADES a los TRES!!!
En relación a los cambios laborales de Diego, pienso que "era algo cantado a voces...", pues lo de MIXTA no entraba ni con calzador, jeje!!!
Me alegro, Diego, por todos y especialmente por tí, de que hayas vislumbrado un camino lleno de luz, más acorde con tus planteamientos, tus retos y tus "sentimientos". ¡Será una suerte poder disfrutar de algo más de "tiempo libre", que bien administrado, te permitirá gozar de tu querida familia en estos próximos 18 meses, especialmente a partir de verano, cuando ya seáis CUATRO!!! Muchas felicidades de nuevo y un beso muy fuerte para los tres, CARLOS
hooola!
por fin m conecto a vuestro blog y se -d nuevo- d vuestra vida ;).
carri, m encanta lo q explicas sobre tu trabajo... y el riesgo q sentias d poder "subir tanto" q t alejase demasiado d tu punto inicial d partida. interesante...
ya m impresionaron tus pensamientos sobre el tema cuando os fuimos a ver en navidad... parece q la coherencia nunca es fácil. felicidades x la nueva apuesta... bsts y nos cuentas!!!
paz
pd. lo d las clases en árabe, no m impresiona después de verte camelar a un policía, q te llegó a perdonar la multa ;)
Diego: ahora me han enseñado lo del comentario....no me había fijado.
Me alegra tu decisión, pues creo que no ha sido precipitada, hace meses que la estabas madurando.
Dá todo lo que puedas en tu nuevo trabajo y disfruta jugando y educando con paciencia y cariño a Lia, nadie puede hacerlo mejor que el padre y la madre.
Cuando vayamos en Abril, ya podrás decirnos algo sobre los cambios.
Besotes CHITA
Publica un comentari a l'entrada