Curta reflexió sobre la vida en parella
Ahir estava pensant una cosa bonica… pensava que fins al moment amb la Maria ens hem ajudat força a tirar endavant. Està clar que queda molt camí per fer i moltes etapes per on anar passant, però és bonic poder adonar-se que des que ens vam conèixer fins avui hem anat madurant i creixent conjuntament, tant a nivell individual com de parella. Crec que ens hem ajudat bastant en molts sentits i que en general som millors persones des que estem amb l’altre; no en el sentit d’estar-hi presencialment sinó en el sentit d’acompanyar-se vitalment. No sé on pararíem l’un i l’altra ara si no ens haguéssim embrancat en un projecte de parella. El que és segur és que no seríem on som i tampoc no seríem el que som (yo soy yo y mis circunstancias…)
I em va venir al cap una reflexió molt tonta si voleu, o més aviat molt real: pensava que si algun dia ens separéssim ho tindríem molt difícil per ‘repartir-nos el béns’, ja que el que més valor tindrà és el que ens haurem aportat l’un a l’altra fins al moment: creixement personal, decisions vitals i fonamentals, vivències i orientacions que configuren tant el que som com el que tenim. Com es reparteix això?
1 comentari:
Diego, veig que el canvi de feina et permet tornar a filosar. Me n'alegro.
El que heu escrit em fa recordar un trosset de text ple de preguntes que jo m'he fet de tant en tant. No són meves, són de Légaut, però per a mi com si fossin meves. Us les passo per si alguna us pot servir per les vostres reflexions.
¿Com no reduir l’amor naixent, a l’inici de la vida, a la simple atracció dels sexes? ¿Com no confondre les semblances psicològiques o socials amb les afinitats profundes d’on l’amor treu la seva saba? ¿Com no confondre l’entreteniment lleuger i agradable en què els éssers es complauen i cerquen d’agradar-se, amb la fructificació dels esperits que la proximitat de l’amor evoca quan, sense ser encara probable, aquest és tan sols possible? ¿Com no fer inconscientment de l’amor un remei segur contra la solitud que s’acosta o contra la inseguretat del demà, mentre que, al contrari, el seu fracàs ben probablement, hi conduirà dramàticament més que cap altra via? El desig impacient de conèixer l’amor i viure’l, abans mateix que l’hora sigui arribada, porta també a extraviar-se des dels inicis pels seus camins; desig al que l’ésser aspira amb totes les fibres del seu cos i que viurà a contratemps i en les pitjors condicions. ¿Com adaptar-se a temps a les transformacions de l’amor i correspondre a les seves noves exigències? ¿Com fer-s’ho per no veure’l desaparèixer, per no veure’l degenerar en quelcom que s’assembli al seu contrari, en una aversió característica, inexplicable, malaltissa?
D’altre banda, quan la vida porta l’home fins a la paternitat, ¿com fer de l’infant una nova font que alimenti l’amor conjugal donant-li la seva total dimensió i no pas la coartada que n’excusa i fins en legitima l’envelliment, la lenta i irrisòria descomposició en una situació, actituds i hàbits adquirits? ¿Com estimar l’infant sense posseir-lo, com ajudar-lo a créixer sense defensar-se de les fatigues i els maldecaps que el seu creixement exigeixen, de les impaciències i el vertígens que cal dominar, de l’oblit de si mateix que cal atènyer? ¿Com obrir el fill a la llibertat sense abandonar-lo a si mateix, sense perdre la fe en ell, quan, en prendre el vol, s’allunyi? ¿Com esperar-lo i cridar-lo suament, enlloc de jutjar-lo i d’exiliar-lo lluny d’un mateix, com per separar-se’n? ¿Com ser el seu pare, i no altra cosa que el seu pare, enlloc d’escudar-se perversament, en un record tendre i desenganyat? ¿Com, finalment, sempre que això sigui possible, preparar l’adolescent per l’Amor i la Paternitat? ¿Com ser mitjancer entre un passat sotmès a l’obediència i un futur que s’obre a la llibertat? ¿Com ser pel fill, fins i tot després de la mort, un far, un sagrament de vida, de tal manera que el fill aprengui per la via de la rememoració que assolirà del seu pare, a retrobar els seus avantpassats, aquells que l’han precedit en el camí?
Publica un comentari a l'entrada