final del ramadan

Ens haurem de proposar escriure amb una mica més de freqüència, perquè sinó passa massa temps i masses coses que no es poden concentrar en un sol missatge.

El Ramadan ja s'ha acabat, ens adonem de que quan el vivim volem que acabi però quan ha passat l'enyorem. Té els seus punts 'preciosos' aquest període, com el fet de que el temps té un ritme i un valor diferents. El dia es fa llarg com un dia sense pa (mai tant ben dit), però quan s'apropa la posta de sol el temps passa rapidíssim, tot precipita, tothom corre a casa els carrers estan de gom a gom, fa les compres, acaba de preparar l'àpat, tanquen les botigues, s'apaga el cel, piolen els ocells, i, de cop, regna el silenci i se sent el cant des del minaret tot indicant la fi del dejuni, i l'inici de la 4a pregària del dia. Després, durant prop d'una hora, sembla que no hi hagi ningú a la ciutat, que tot hagi acabat; llavors s'omple el carrer i esclata la festa, en plena nit, i durant tota la nit.

De tant en tant ens agrada fer el dejú també, i anar a 'esmorzar' (ftor) a casa d'algun amic o conegut musulmà. Es un periode que es presta especialment a convidar a gent a casa a esmorzar. A més, com s'acaba de treballar abans, el dia es més llarg i hi ha més temps. Aquest any hem anat a casa de la Fatima, la cuinera del hogar, amb els voluntaris que han passat 3 setmanes a casa. Us adjuntem algunes fotos... També a casa del Noureddine, un company de feina del Diego, i a casa els germans de la creu blanca, que ells no son musulmans (es clar!) pero els treballadors i acollits a la casa si.

(la lia 'en su salsa'...algú sap què menjava?)
(el Pau amb tot un personatge: la s'0gra de la Fatima...) (el Musa, el Zacaria i el Husan, amb la seva mare, la Fatima, prenent harira...)

Potser algun dia la maria s'anima a explicar coses sobre la Fatima i el seu món.


En el proper post, miraré d'escriure sobre alguns pensaments que estic tenint darrerament sobre la cooperació, si me'n surto...