1 semana per a nosaltres...

Fa dies que volíem escriure sobre las setmana de vacances que vam tenir a finals de juny. Va coincidir que tots dos vam poder agafar-les. Vam decidir passar-les per Andalusia, que la coneixem poc, i sols, sense els nens. Van ser uns dies fantàstics.

Vam poder aprofitar per 3 coses:

- Passar unes dies amb persones a qui veiem poc: els padrins del Pau a Granada, l'Eli a Múrcia i la comunitat del Juande i la Rocío a Málaga.

- Passar uns dies de parella, com en els 'vells' temps, sense els nens. Un regal, sempre surten coses. Calen temps d'aquesta mena de tant en tant. Feia 4 anys que no teníem uns dies així, crec...

- Conèixer una mica uns altres racons de món. A destacar especialment Guadix amb les seves coves-habitatges (5000 persones hi viuen en coves), les platges i paisatges del Cabo de Gata (molt especials, mereixen un viatge d'una setmana amb bici i fent aquarel.les), i els pobles de l'Alpujarra, magnífics indrets perduts per la muntanya (a destacar les enormes similituds amb els pobles de muntanya del Marroc).

Hi ha una altra cosa que ens sembla important de subratllar: Marxar sense nens i deixar-los ha estat bo no només per a nosaltres (és tot un exercici de despreniment i de confiança en l'altre, apart del que suposa de 'tranquil.litat') sino també per als nens i per als qui els van acollir. La Lia va tenir uns dies de germanor total amb el Pedro i la Paula, i de cotidianitat amb el Juande i la Rocío. El Pau estava 'como Pedro por su casa' a casa la Rhimo amb les seves 3 filles. S'han d'acostumar a altres coses, aprenen a canviar els punts de referència, a adaptarse (la vida després ens ho demana constantment).

Pensem que es un bon exercici i tenim la idea d'anar-lo repetint. Propera vegada: agost 2009 (ja veieu que ens ha agradat la idea).

Coves de Guadix, cada xemeneia, una cuina...

Platges amb sorres de pedres (no t'embrutes...!)

Pueblos blancos de andalucía... podría ser Xauen o no?

comunitat de Màlaga... quina acollida! (Gracias a tod@s)