Quin curs m'espera?

L'altre dia, parlant amb els meus pares, me'n vaig adonar que ben poca gent sap com enfoquem el curs, els canvis que s'acosten... així que ho explicaré una mica.

El més important és que a finals de febrer naixerà el nostre tercer fill (i últim...). Això ens condiciona tot l'any, sobretot a mi. Jo enfocava el curs amb data final al juliol, i resulta que ho he hagut d'avançar cinc mesos. Així doncs, a finals de febrer deixaré de ser la directora de l'Hogar Lerchundi. Hauran estat dos anys i mig al capdavant d'aquest projecte que he trobat ben interessants i enriquidors.

El relleu no ha estat fàcil. Han estat buscant una persona que em substitueixi, però com que no han trobat a ningú que complís el perfil complet, els claretians de Proclade Bética han hagut de fer alguns malabarismes. Així, la nova directora de l'Hogar serà la Rocío, que tots els que heu estat per aquí coneixeu. És l'actual responsable pedagògica i ho seguirà sent, però fent les funcions de direcció i representació de l'entitat. És una bona decisió, ja que és una persona que porta aquí quatre anys i que coneix molt bé el funcionament del Centre.

Per tota la "feina bruta" de gestió, administració, relacions públiques, aspectes legals, comptabilitat... han contractat a l'Eloy, un noi extremeny que porta molts anys venint a l'Hogar de voluntari. L'Eloy va arribar la setmana passada i ja hem començat el traspàs. Tinc tres mesos per anar fent i per ensenyar-li com funciona tot a Tànger, així com per aprendre la llengua.

I finalment, la part de seguiment familiar i contacte amb famílies, que també feia jo, la portaran dues persones, una treballadora social i una assistenta social (una espanyola i una marroquina). Segur que l'Hogar millorarà en qualitat en aquest aspecte, perquè combinaran coneixement de la llengua i manera de fer marroquines amb experiència i coneixements teòrics sobre l'acompanyament familiar, cosa que jo feia com podia.

Vaja, que me'n vaig jo però en vénen quatre...

Tota aquesta gent es va incorporant a poc a poc a l'Hogar. I a finals de febrer jo m'enretiro de l'escena i tothom agafarà la responsabilitat que li toca.

De febrer a finals de juliol, quan al Diego se li acaba un dels contractes que té, seguirem vivint a l'Hogar, fent la vida de comunitat, però jo sense treballar-hi. Tot i així, no em faltarà feina... ja m'he apuntat a dues assignatures de Treball Social i, a més, sembla que a l'Hogar hi ha tasques de sobres per anar fent com a voluntària! A més dels tres nens...

A grans trets aquest és el curs que ens espera a partir d'ara. Un curs molt intens, amb feina i alhora molt motivador, tant a la feina com a la família. I entremig, anar preparant la tornada... buscant feina... pis... escoles... Però això ja ho explicarem en una altra entrada.