uns dies amb els pastors de l'Atles

Com sabeu aquí el Nadal no es celebra. Ens va tocar treballar de valent, però ha valgut la pena per 2 raons; la primera que hem pogut viure el Nadal 'sense interferències', al marge de la bogeria occidental, i la segona perquè he pogut agafar 10 dies de vacances, en els que he pogut passar uns dies amb el Chucho, uns altres amb els sogres, i una setmana amb el Pau Vidal.
Agraïm molt poder compartir dies amb la gent que ens ve a visitar.

Els dies amb en Pau han estat especials perquè feia 5 o 6 anys que no passavem uns dies plegats fent muntanya, i els hem destinat a viatjar a l'Atles i conèixer el que queda de la cultura dels pastors nómaades. Dic el que queda perquè ara ja queden molt pocs, en les darreres dècades han anat marxant progressivament cap a les ciutats.

Vam viatjar fins a Midelt on vam passar un dia a Notre Dame de l'Atlas, del que ja us havia parlat fa un any i mig. També ens va acompanyar en Joanba, arquitecte amic comú que des de fa poc més d'un mes està treballant amb mi a la Fundación CEAR (personatge del que ja us en parlaré més endavant). Un cop allà vam caminar fins a Tatiween, un poble de 20 famílies seminòmades o antics nòmades a la falta del circ de Jafar de l'Atles. Allà vam conviure amb la familia del Hamo Ait Ammou, antic pastor nómada que des que va començar a tenir fills es va instal.lar al poblet on viu de fer una mica de tot, inclòs de guia de muntanya.

El bon home ens va acompanyar al Pau i a mi muntanya amunt durant un parell de dies, amb un parell de mules. Vam descobrir uns paratges ben impressionants, on l'erosió per la desertització es tremenda (hi ha rius de pedres Eli, tenim fotos per a tu). Malgrat la duresa del clima i l'aridesa de la muntanya, encara queden algunes families de pastors disperses per les valls, que viuen en les 'jaimes' o en coves. Vam passar una nit amb una familia que vivia ben amunt i ens va impactar i questionar força.

La senzillesa dels pastors, que ens acollien i que vivien amb el que tenien, sense pretendre més que Viure cada dia, per a seguir vivint, envoltats de muntanya i de cabres. Una vida exposada a l'entorn, deslligada de pràcticament totes les dependències que tenim nosaltres a 'la civilització', sense ambicions ni projeccions. Una vida fonamentada en el ser i en l'estar, en l'anar i el venir, una vida sobretot mística diria. Tornant al Nadal, molt més semblant al que degué viure Jesús fa 2009 anys en terres Palestines. Potser vam poder començar a entendre una mica el perquè de'n Legaut d'anar-se'n a fer de pastor.

Us adjunto algunes fotos.
Per cert que ja tenim 'site web' del projecte d'habitat del Barri de Bir Chifae!

Pujant en mula
La jaima
Amb la familia de pastors, a dalt
El cim, amb el Cim del Ayachi (3770m) darrere
i de mentres els avis amb els néts per Tànger... (gràcies!)