Gaza o Tànger... és igual
Per acabar l'any, una d'aquestes anècdotes que només poden passar al Marroc. Resulta que avui he sabut que havíem de fer vacances forçades fins dilluns que ve. Per què? Doncs perquè a Gaza hi ha guerra, sí senyor.
Es veu que la guerra de Gaza ha fet enfadar molt els marroquins, fins al punt que han començat un seguit de manifestacions que fa dos dies que dura. Com sol passar, a les manifestacions s'hi han afegit tot d'eixelebrats que s'han dedicat a llençar pedres a la gent i a edificis com per exemple esglésies. Això ha provocat un efecte dòmino i hem sentit casos de nois apunyalats, noies a punt de ser violades, baralles pel carrer... Vaja, sembla que s'hagin posat d'acord per fer viure Gaza al poble tangerí.
El resultat ha estat, com sempre, que els nens s'han quedat sense escola durant uns dies. Ni escoles, ni instituts, ni escoles bressol, ni centres educatius, ni centres de dia com el nostre... la policia ha anat un per un per dir que era massa perillós que obríssim, perquè els nens podien tenir problemes al carrer anant i venint i perquè qualsevol podia entrar al centre i segrestar-nos a tots... i clar, tenir la responsabilitat d'un fet com aquest no ens donaria publicitat...
Així que res, tenim quatre dies més de festa inesperats. Gràcies a Gaza, ves per on! I jo em pregunto... deixar els nens àrabs sense estudis és la millor manera de treballar per un futur on no hi hagi guerra entre àrabs i hebreus?
5 comentaris:
Cifras. Con este último ataque israelí, el número de palestinos muertos a manos de las fuerzas israelíes este año asciende a unos 700, al menos una tercera parte de los cuales han sido civiles desarmados, incluidos 70 niños. En el mismo periodo, los grupos armados palestinos han matado a 25 israelíes, 16 de ellos civiles, incluidos 4 niños. En los últimos ocho años, la violencia entre palestinos e israelíes se ha cobrado la vida de unos 5.000 palestinos y 1.100 israelíes. La mayoría de las víctimas de ambos bandos han sido civiles desarmados, incluidos unos 900 niños palestinos y 120 israelíes.
Aquestes són xifres que he trobat en la web que un company de classe ens ha passat aquests dies. Els nens reben, i potser no és pq sí que prefereixin tancar les escoles uns dies Maria.
Cifras. Con este último ataque israelí, el número de palestinos muertos a manos de las fuerzas israelíes este año asciende a unos 700, al menos una tercera parte de los cuales han sido civiles desarmados, incluidos 70 niños. En el mismo periodo, los grupos armados palestinos han matado a 25 israelíes, 16 de ellos civiles, incluidos 4 niños. En los últimos ocho años, la violencia entre palestinos e israelíes se ha cobrado la vida de unos 5.000 palestinos y 1.100 israelíes. La mayoría de las víctimas de ambos bandos han sido civiles desarmados, incluidos unos 900 niños palestinos y 120 israelíes.
Aquestes són xifres que he trobat en la web que un company de classe ens ha passat aquests dies. Els nens reben, i potser no és pq sí que prefereixin tancar les escoles uns dies Maria.
Precisament sembla ser que la rao per la que van tancar les escoles es per a evitar que els joves marroquins tinguessin menys facilitat per a que s'organitzessin per a realitzar protestes i manifestacions. L'escola es el seu lloc de trobada més immediat i aquí encara s'utilitzen els mètodes reminiscents de Hassan II, d'evitar la reunio i la organització popular. En aquest sentit trobo que no va ser positiu el tancament.
Després de dies de contemplar a Gaza i Israel el sofriment de gent innocent, avui em posiciono al costat de les víctimes, que són pràcticament totes palestines (no oblido que Hamàs és una organització feixista que condemno), però acuso no pas el poble, sinó l’Estat i el govern d’Israel, que, per raons menys nobles del que es diu i alguns catalans defensen, no té cap mesura de la justícia i mata combatents de l’altre bàndol, sí, però també indiscriminadament civils, dones i nens. I tot en nom d’una “causa” que a Israel se’n diu sionisme –no confondre amb la religió jueva–. Una “causa” que a Gaza se’n diu islamisme –no confondre amb la religió musulmana—. Causes de tarannà nacionalista intolerant, culpables del que està passant.
Sempre ho he dit: no hi ha cap causa, per més noble que sigui, que justifiqui un sol acte de violència. Ho penso de l’independentisme basc com ho pensava de l’independentisme català quan va tenir temptacions armades, els 80, fins que el seny es va imposar i vam sortir a temps d’una espiral, la de la violència, que no condueix mai cap a la justícia. L’islamisme (Hamàs n’és una expressió) és un dels perills per a la democràcia i les llibertats en el món d’avui. El sionisme (que inspira i instiga els horrors actuals a Gaza) és també un perill. Ambdues causes són excloents, són bel·licistes i es retroalimenten. Per això em costa d’entendre que dins del catalanisme –on el seny i la democràcia són valors– hi hagi simpaties i complicitats cap a alguna d’aquestes causes nacionalistes. Denuncio aquestes derives ideològiques que avui a Gaza permeten la massacre que està fent Israel sobre tota una població esporuguida atrapada en un petit territori d’on no pot fugir.
Demano als catalans que no triem entre els uns i els altres: demano que ens mobilitzem per la pau, que siguem capaços de reclamar que la comunitat internacional obligui Israel a un alto el foc, invocant el “dret d’ingerència internacional” que tan bé va teoritzar Bernard Kouchner; “dret d’ingerència” que permeti desplegar una força internacional de pau a Gaza que garanteixi sobre el terreny que Hamàs deixi de disparar sobre Israel i que Israel no torni a atacar Palestina i es reprenguin les negociacions que estaven en curs per a la ràpida constitució d’un Estat palestí viable, al costat de l’Estat d’Israel. En aquest conflicte el “fort” és Israel i els israelians demòcrates honorarien la història de sofriment del seu poble si dominessin l’ànima sionista, bel·licista, que els ha fet actuar tant desgraciadament i permetessin que el “feble” (el poble palestí) accedís a la dignitat i a la llibertat.
Àngel Colom: no et conec, però m'ha encantat com expresses el veritable recolzament que necessita aquest conflicte.
Hi ha un p.point que explica la impossibilitat històrica per a posicionarse per uns o altres; es diu "Condenados a entenderse" (per si el podeu trobar).
paz
Publica un comentari a l'entrada