14 de desembre del 2008

Nadal i Decreixement

Avui he rebut aquesta felicitació de Nadal del Salvador Riera (escolapi que fa ser profe meu a Balmes), i penso que val la pena de fer-vos-la arribar per aquest mitjà, l'he trobat especialment encertada. Fa temps que se'n parla d'això del decreixment, i tal vegada el Nadal convidi a tenir-lo especialment present...

Hi ha tantes coses que voldria desitjar-vos a tots i a totes en aquest NADAL!
Però aquest any ho resumeixo en una paraula, per mi i en aquest moment, ben important: “DECREIXEMENT” com alternativa al creixement il·limitat.

No és veritat que NADAL és nova creació?
No és veritat que Jesús ens demana que fem possible una terra per tothom?
Serà possible que puguem aconseguir viure d’una manera sòbria i de simplicitat voluntària, perquè tothom pugui gaudir dels bens que el Senyor ha creat per tots i que ha posat a les nostres mans perquè arribin per a tots?
Que aquest Nadal ens porti a sentir-nos solidaris, com aquest Jesús, que neix entre els pastors, i que ens ajudem els uns als altres a cercar les diverses maneres de fer possible aquest DECREIXEMENT.
BON NADAL... però per tothom!


(per a qui vulgui saber més sobre el 'decreixement', podeu mirar a Wikipèdia i a aquest altre link: http://www.decreixement.net/. També he rebut un text del Gonzalez-Faus que està relacionat amb el tema i que potser trobeu interessant, titulat: 'Por qué la crisis económica no tiene solución')


I per acabar un parell d' imatges recents que ens qüestionen com a pares més o menys coherents amb el decreixement: la Lia el dia que li vam comprar unes sabates noves per a l'hivern... estava emocionada..

3 comentaris:

Anna Rafecas ha dit...

La Lia està com un nen amb sabates noves!

[sóc consient que és la broma fàcil, però és que ho heu deixat en safata!!]

Merche ha dit...

joooooooooooo

poniendo estas fotos.....ahora mismo me comeria a esta niña!!

un beso a todos

Bet ha dit...

... precisament avui estic estudiant el principal problema que tenen els murcians enfront la percepció del seu propi territori: la no acceptació d'uns límits climàtics i de recursos clars.

Entenen el seu paisatge com a degradat (quan no ho és!) i s'esforcen per créixer il·limitadament a base de regadius i hectàrees i hectàrees d'urbanització.

El "decreixement" faria molt de bé en aquestes terres!

(i, és clar,... "què graciosa la liaaaa")

 

Web Page Counter
Nombre de Visitants