Contradiccions: la cooperació i els moviments socials
Fa temps que dóno voltes a una qüestió relacionada amb la meva feina a la Fundación CEAR: els efectes perversos entre la cooperació internacional sobre el teixit associatiu i els moviments socials marroquins.
La meva feina, tal com l'entenc jo, consisteix en recolzar iniciatives d'organitzacions locals per a la millora de la qualitat de vida dels barris on estan ubicades. És un recolzament prefessional realitzat per un equip tècnic multidisciplinar (mediadors socials, economistes, etc.) on nosaltres incorporem la vessant d'urbanisme i arquitectura.
Sobre el marc teòric, tot plegat sona molt interessant (i penso que ho és), però un cop en el terreny me n'adono de les enormes limitacions i contradiccions:
La majoria d'ONG internacionals (sobretot les espanyoles) canalitzen els seus fons i els seus projectes a través d'associacions de base per tal de reforçar iniciatives locals i poder donar una certa legitimitat als projectes així com continuitat en el temps. Això que a priori pot sembla molt bé, ha ocasionat dos efectes perversos al meu entendre:
- Que apareixessin associacions de sota les pedres, sense cap motivació més enllà de la de captar els fons de les ONGD. La majoria d'aquestes associacions no són res més que petites empreses de serveis socials.
- Que les organitzacions de base que existien de vocació i que consituien els moviments socials del pais, ara s'hagin descafeïnat, adormit i fins hi tot prostituit amb els milions d'euros que arriben de la cooperació. Organitzacions que eren mogudes per l'empenta i motivació dels seus membres, han passat a ser titelles emborratxades pel capital.
Quina pena, no? En certa manera la cooperació s'ha carregat els moviments socials de base que tanta por fan als poderosos d'un país amb una dictadura encoberta i amb unes enormes desigualtats socials. Sense moviments socials no hi ha veus reivindicatives i ningú no és assenyalat. Encara serà cert allò de que la cooperació internacional és abans que res un instrument de les polítiques exteriors dels països donants en benefici dels seus propis interessos...
I avui llegia que l'Hospital de Sant Pau es convertirà en la seu de la Unió del Mediterrani, que té per objectiu afavorir la cooperació i el desenvolupament entre els diferents països riverencs...
i per acabar unes fotos del pau i la lia jugant a fer de cuiners... a la lia li encanta!!
2 comentaris:
Sempre has estat crític Diego amb les contradiccions que porta en si mateixa la cooperació internacional. I veure-la i reflexionar-la des dels països que en són receptors és interessant i la teva mirada complementa la nostra. A un altre nivell, internament, penso que vivim coses semblants pq les ciutats, ja fa temps, i els pobles li venen al darrera, van perdent la iniciativa personal i comunitària per resoldre els seus problemes pq han deixat pas a les polítiques de torn i a les organitacions i suborganitzacions i més suborganitzacions carregades de professionals entesos que elles mateixes generen per mantenir l'equilibri del seu poder. Així he vist jo i veig els nostres estimats serveis socials. No tenir en compte el dinamisme del sistema, els moviments de retorn que genera i els factors no controlables més enllà del que es pot mesurar resulta realment nefast.
I per cert, espero que la Lia i el Pau ens preparin aquests dies que estareu per aquí uns cous-cous boníssims.... Nyammm..
petons de l'aziza
Publica un comentari a l'entrada