L'Alcorà i les dones

Sóc conscient que quan escric temes així més de reflexió personal les germanes carrillo deuen dir "quina merda... ja podria parlar de la Lia i el Pau"... ho sento!

Estic intentant llegir un llibre que em van deixar fa temps, "L'Alcorà i les dones. Una lectura d'alliberament", d'Asma Lamrabet, una metgessa biòloga de Rabat. De fet, de moment només he llegit la introducció, però ja hi ha coses que m'han semblat reveladores.

Segons l'autora, en les tres religions monoteistes es pot observar que la dona està definida com a inferior des d'un principi basant-se en tres postulats: que la seva creació és secundària (surt d'una costella d'Adam); que és ella la causant principal de l'expulsió del paradís; i que no només ha estat creada a partir d'Adam, sinó que ha estat creada per a ell, per ser la seva companya.

L'autora, a partir d'aquestes tres observacions raona per què l'Alcorà es pot llegir de manera alliberadora per la dona. Segons ella, en cap cas a l'Alcorà es parla de sexes (l'àrab té la gràcia de poder jugar amb les paraules de tal manera que es refereix a Adam com a ésser/ànima i a Eva (no surt el seu nom per enlloc) com a "la parella/el cònjuge"), i més aviat es refereix a una sola essència primera d'on surt tota la humanitat, que com tot en el món, és doble (per contraposar-la a Déu, que és Únic). Fins i tot va més enllà i s'atreveix a comentar que res en l'Alcorà refuta la idea que aquesta primera "essència" pogués ser femenina (fins i tot el terme essència és femení!).

Per altra banda, no surt la costella per enlloc, i segons l'autora l'Alcorà , quan descriu la creació, confirma la igualtat humana original des de tots els punts de vista.

Pel que fa a la idea del pecat original o la dona com a causant de l'expulsió, contrasta la creença cristiana i jueva amb la musulmana. Comenta que a l'Alcorà no surt en cap lloc que fos la dona qui incités a l'home a menjar la poma. Però el que trobo més interessant del que escriu és la idea musulmana, contrària a la cristiana que conec, que un cop "feta la malifeta" Déu va perdonar la parella, en una rehabilitació total de l'ésser humà assumida integralment per Déu. No hi ha, doncs, la idea de "pecat original" que a mi em fa tan repelús. Per tant, afirma que davant la clarividència d'"Adam i Eva", la seva lucidesa i el seu arrepentiment, Déu els perdona... D'aquí surt una aliança entre Déu i els homes que més que tenir a veure amb un "pecat original" té a veure amb un "pacte original". Ni rastre de pecat, ni de càstig diví etern, culpabilitat, sofriment o redempció.

Tot plegat, segons l'autora, dóna peu a fer una relectura en femení de l'Alcorà, per poder posar les dones al lloc que els correspon, que és en igualtat de condicions respectant les diferències.

Oi que és interessant?

Bé, per satisfer les ganes que teniu de veure fotos dels nens, aquí en van algunes del cap de setmana passat, que vam estar a Xauen tots quatre:

La Lia en una escala de la medina de Xauen

En Pau Urkel

Uns ametllers florits en plena muntanya xauní

També comentar que van estar per aquí el Climent Nadeu i el Carles Porrini (tot un profe de cursos de monitors! va superar el repte de fer un curs a monitors marroquins!). Aquí va una foto: